Real Monasterio de El Puig de Santa Marķa
  Valenciano
 

 MONASTERIO DE SANTA MARÍA DE EL PUIG (VALENCIA)


La vila d'El Puig s'assenta entre tossals que recorden batalles i llegendes: "La Patà", "Santa Bàrbara" i el Monestir.

Jaume I instal.là el seu quarter general al castell d'Enesa("La Patà"), i d'allí sortí el rei per a la conquesta de València, consumada el 1238.

En 1236, la guàrdia del castell va veure durant moltes nits -segons la tradició- unes llums o estrel.les sobre la colina que avui corona el monestir. Encaminats per Sant Pere Nolasc, gran mestre de l'Ordre militar de la Mercé i conseller del rei, cavaren en el lloc assenyalat i hi aparegué una bella imatge sota una campana.

El monarca manà construir al lloc on aparegué l'icon de Maria, el primitiu cenobi, que entregà el 1240 al lloctinent de Pere Nolasc, Fra Arnald de Carcassona.

La imatge de Santa Maria dels Angels d'El Puig, Patrona del Regne de València, se venera en l'altar major: es un relleu cincelat en granit oriental, exemplar de l'estatuaria bizantina (segle VI de l'época de Justinià), en la qual s'aprecia la tècnica de relleu grec. Relleu de 980 per 620 per 117 mm. i d'uns 200 kgs de pes.

Tothom diu que aquesta imatge de Maria arribaría al Puig amb l'esquadra que envià a Espanya el 561. Posteriorment pogué construir-se el primer cenobi o monestir, entregat als monjos basilis, fins que es veieren precisats a fugir empentats per l'invasió del Regne pels àrabs; però, l'amagaren soterrada sota una campana, aon romangué 534 anys. De llavors ençà, El Puig ha estat l'estoig de tota la grandesa dels valencians.


El rei Jaume I, sota el patronatge del qual s'aixecà el primitiu temple (romànic de transició), el va entregar, com hem dit avans, a l'Ordre de la Mercé el 1240. L'actual santuari començà a edificarse el 1300 per l'almirall Roger de Llúria i el continuà la seua muller Na Saurina i la filla de tots dos, Na Margarida de Llúria i Entença. Les obres acabaren el 1340: es de naus gòtiques i les seues capelles laterals van des del gòtic incipient valencià fins al florent, amb portalada romànica de transició (sobres del primitiu monestir), exemplar únic per aquestes terres.

L'estructura de l'actual monestir, adossat a l'església, és del 1670: mola d'uns 4000 metres quadrats, de línia "herreriana" i tret rectangular; es troba flanquejat per quatre robustes torrasses que li donen un aire de fortalesa important.

 
  Hoy habia 104790 visitantes (224662 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!  
 
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=